Crit al Rock Català!

Permeteu-me comentar aquesta entrada en català. 

He viscut tants concerts de rock català. He cantat tantes cançons amb Gossos, Els Pets... fins i tot amb Obrint Pas. Se m'han caigut tantes llàgrimes amb lletres que arriben al cor. El rock català va amb mi de la mà i sempre hi ha anat. 

Però si un grup ha estat amb mi any rere any són els Lax'n'Busto. I el dia 2 de desembre vaig viure el 6è o 7è o 8è o... concert d'aquest grup. Jo que sé quants en porto ja! Només sé que es com un empatx de cançons que es digereixen soles sense sensació de malestar. 

A la meva carta dels Reis Mags i afegeixo: No tardeu en tornar!

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d’entre els possibles*

(Que boig el món) 

 Desperto i veig que tu hi ets
que cada dia és un dia més
que puc ser lliure
sense tu no puc viure*

 (Amb tu)

Quan et faig amb margarides
una pulcera de colors
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!  

(T'estimo molt)

Veig llum als teus ulls que són foscos,
color de la nit,i són ells els que em diuen
el que els teus llavis no em saben dir. 

(Aquesta nit)

 No vull que es faci fosc
quan el cor em canti el blues del diumenge.
Em moriré, tot taronja el meu carrer.
Sospir prop del teu pit. 

(Blues del diumenge)

Que en aquest llarg viatge
m’acompanyaràs
I esborrarem tots dos
tot el que queda del passat.

(M'acompanyaràs)