lunes, 8 de abril de 2013

Lluita, sacrifici, esforç i cinturó apretat.

Ni tot és tan negre ni tot és tan blanc. Es diu que les dones tenim un ventall de colors més ampli que els homes i que on ells veuen gris nosaltres hi veiem gris cendra, gris boira i un llistat de grisos infinit. 

Però tots veiem el negre quan es negre. En aquest país hi ha molt lladre (i no em refereixo a aquelles persones que tenen necessitat de robar per sobreviure). El veritable lladre és el que roba a tots els ciutadans. Si, Urdangarín! Tu n'ets un clar exemple; estàs imputat en un cas (i se que imputat no vol dir acusat, però tens totes les "papeletes" per caure-hi de quatre potes). I sembla que des dels països àrabs et volen oferir una feina perquè tinguis uns bons ingresos. Carai! No hi ha res com ser gendre del Rei. Què pasa? Que tots hem de fer cap al teu estil de vida per fer uns calerons?

I molts us preguntareu per què escribic tot això dels colors, dels negres, els grisos i els blancs.
El treball ben fet al llarg dels anys té el seu reconeixement. Fer la feina ben feta no vol dir riure les gràcies a les autoritats ni a ningú. Significa anys de lluita, sacrificis, esforços i estrenye's el cinturó fins gairebé ofegar-se.
I Lleida és un clar exemple de província lluitadora que està suant la cansalada per sortir-se'n. De província que, tot i no tenir mar, ni platges, ni costa... existeix. Perquè de nosaltres només es recorden quan senten noms com Àngel Ros, Carles Puyol, Marc Márquez, Isidre Esteve, Saúl Craviotto, la Vall de Boi i Baqueira Beret, entre d'altres. 

En motiu de la 13a edició dels Premis a la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris, la Generalitat de Catalunya ha atorgat a la Secretària General de la Federació de Comerç de Lleida, Maria Rosa Armengol, un premi molt merescut en reconeixement per la feina ben feta en el món del comerç; per lluitar, sacrificar-se, esforçar-se i estrenye's el cinturó fins aconseguir el que es volia per tal que Lleida tingués nom propi, juntament amb un gran equip de professionals de la casa. 

I gràcies a ella i a totes aquelles persones que viuen del comerç i que cada dia estan al peu del canó, Lleida torna a brillar. 





1 comentario:

  1. Sé que semblarà raro i segurament no ho creuras i sóc un "covard" de posar-te aquest cmentari enlloc de dirtu amb el meu nom, però la vergonya em pot.
    M'agrades, m'atreus molt.
    Fa dies que volia dirtu, però abans de fer el pena vist que no ens coneixem gaire, he preferit fer-ho anonimament sabent que segurament pensaras que aixo es una broma i es quedara en un simple missatge... però almenys, ja tho he dit.

    ResponderEliminar